L'escola del segle XXI

La tecnologia genera canvis continus en tots els nivells socials: econòmic, institucional, social i educatiu, entre molts altres. 

Però, al contrari que en altres sectors, les noves tecnologies de la informació i el coneixement (TIC) han tingut una entrada lenta i forçada a l’àmbit de l'educació on encara generen debat i discussions en el si de claustres, d'organitzacions i, fins i tot, entre famílies i escola. 

El que no podem negar és que l'alumnat actual està acostumat a moure's en diferents entorns tecnològics en la seua vida quotidiana: Internet, videojocs, mòbils... Uns entorns i una manera de relacionar-se amb la realitat que no podem obviar en el món educatiu.

L’escola del segle XXI no pot donar l’esquena a les noves pràctiques socials i ha de guiar l’alumnat en l’adquisició de coneixements sobre les mateixes. 

Com s’ha demostrat en avenços tecnològics anteriors, la tecnologia per si mateixa no millora la qualitat de l'educació. Per tant, la incorporació de dispositius als centres educatius no implica automàticament una millora de la qualitat de les pràctiques educatives sinó que es fa necessari un canvi profund en la metodologia i la manera d'enfocar els aprenentatges perquè l'alumnat siga protagonista i es beneficie dels avantatges de l'ús de la tecnologia per avançar en el seu desenvolupament. 

L’objectiu últim d’incorporar les tecnologies a l’escola ha de ser facilitar un aprenentatge més autònom i personalitzat de l’alumnat, la qual cosa requereix també uns rols diferents del professorat. El procés d’implementació ha de propiciar el replantejament compartit de moltes rutines escolars i la reflexió col·lectiva de quines estratègies adoptar per afavorir l’aprenentatge dels alumnes.